Els Llibres de Tapís

EL PROCÉS

TENS UN ENCÀRREC?

T’agradaria fer un detall als teus treballadors i treballadores? Voldries fer quelcom especial per nadal? …posa’t en contacte amb nosaltres, podem dissenyar productes amb paper reciclat a mida…

Els llibres

Col·lecció tapa dura

Deu mil tardes

de Guillem Ramisa Ayats, amb il·lustracions de 14 artistes. 2014

Deu mil tardes, de Guillem Ramisa Ayats, va sortir a la llum el 10 d’abril de 2014. El llibre compta amb il·lustracions de 14 artistes plàstics diferents i es va presentar al Centre d’Arts Contemporànies de Vic (ACVIC), on s’inaugurà, també, una exposició amb les il·lustracions i els poemes corresponents. Deu mil tardes va ser el primer llibre publicat per l’Associació Tapís, dins del projecte Aktua d’itineraris d’inserció sociolaboral per a noies i nois joves de la comarca d’Osona. Amb aquest llibre, doncs, es van iniciar Els llibres de Tapís, una col·lecció de llibres artesanals que  combinen poesia i il·lustració.

El seu autor, Guillem Ramisa (Roda de Ter, 1985) és un artista que ha anat sempre a cavall entre la música i la poesia, combinant projectes musicals de diferents tipus amb llibres de poemes. Les últimes referències són Deu mil tardes, llibre de poesia editat per l’Associació Tapís, i Ens enfilarem enlaire un disc publicat el desembre de 2019. Autor, també, dels reculls de poesia Jo no en tinc la culpa (2009), Els llavis muts (2010) i El món ample (2013) així com dels discs Els tons pàl·lids (2011), publicat amb la banda Guillem Ramisa & El teu pare, i Aquest sol hi és per tots (2015) i Bondat senzilla (2017), publicats com a Guillem Ramisa.

Les il·lustracions del llibre varen córrer a càrrec d’Ana Cabello, Bibiana Gala, Carlos Sadness, Ester Tarabal, Gerard  Rodríguez, Irene Matarrodona, Joan Peiron, Jordi Farrés, Lara Alejandre, Maite Rosende, Martina Tarabal, Olga Capdevila, Óscar Astromujo i Pol Anglada

El niu transparent

de Pilar Cabot, amb il·lustracions de Ramon Sellarès. 2014

El niu transparent de la Pilar Cabot, amb il·lustracions d’en Ramon Sellarès és el segon llibre elaborat de forma artesanal amb paper reciclat i publicat per l’Associació Tapís en el marc del projecte Aktua, d’itineraris d’inserció sociolaboral per a joves. Es presenta per primer cop el 23 d’octubre de 2014 a la Biblioteca Joan Triadú de Vic.

Pilar Cabot (Vic, 1940 – 2017), poeta, treballadora tenaç i enamorada de les paraules, és autora d’una dilatada obra literària: poesia, articles periodístics, assaig biogràfic, traducció, narrativa curta, cantates i tallers d’escriptura, entre la qual destaquen, entre d’altres, Avui estimo Baudelaire(1988), La plàcida mirada de Guerau (1995),Àncores o ales? (2004) o Els rossinyols insomnes (2008). Pilar Cabot de la pròpia experiència de viure n’extreu lírica cabdal. A través d’un obstinat assaonament íntim, entrellaçant forma i contingut harmoniosament ofereix, meditada i polida, l’expressió d’una ètica personal forjada en la sinceritat i l’humanisme. Curulla de saviesa, seriosa conceptualment però sense deixar de banda la ironia a l’hora d’interpel·lar-nos, la seva poètica llueix ací i allà el to -no dissimulat- del senyal autobiogràfic. Naturalesa i paisatge acullen i són suport referencial de molta de la seva esplèndida producció. La Pilar ens va deixar el maig de 2017. Volem agrair-li molt sincerament, des d’Els llibres de Tapís, la seva alegria, optimisme i col·laboració permanents.

Ramon Sellarès (Barcelona, 1961) afeccionat a la lectura, l’escriptura i el dibuix i és l’autor de la portada i de les catorze il·lustracions interiors d’El niu transparent. Prèviament ja havia il·lustrat el poemari Remor d’un molt antic silenci de la Pilar Cabot. Amb l’esquematisme del traç de la tinta xinesa o des del joc més complex visual-expressiu dels col•lages l’artista tradueix i objectiva el seu batec poètic. La seva poesia textual creix impulsada pel plaer del joc combinatori i per la necessitat d’autoconeixement. Una mostra dels seus escrits i il·lustracions apareixen al bloc Poesia endins.

Els murs de Troia

de Josep Casadesús (K100), amb il·lustracions de Alícia Casadesús. 2014

Els quaranta poemes d‘Els murs de Troia parlen de sentiments i de situacions de la vida quotidiana, de reflexions morals i espirituals, i dels problemes i alegries de l’amor, de la mort, de la felicitat, del pas del temps, de tot això de què parla la poesia. Herois de l’antiga Troia han vingut, resplendents, fins al segle XXI, han parlat, s’han explicat, han establert un diàleg i de vegades (enmig d’un poema) s’han endut el poeta cap al seu temps perquè els entengués millor. L’autor es donaria per ben pagat si les múltiples veus que ressonen en aquest llibre servissin de mirall al lector. O de finestra. El dibuix, aquesta mena de grafisme que va acompanyant els poemes en tot el seu recorregut físic, respon sobretot al concepte de viatge; el que transita entre l’època clàssica i la contemporània, el de l’Odissea, i el de la mateixa vida. De fet, els dibuixos estan fets dins el cotxe, sense aixecar el llapis del paper, en un viatge d’anada i tornada a Cadaqués.

Josep Casadesús – K100 (L’Esquirol 1959), ha publicat els llibres de narrativa Namastei babà (2000;premi Pere Calders) i La corda (2004; premi Ramon Juncosa, d’Òmnium Cultural Catalunya Nord). De poesia, Vine lluna (1998), Carretera del desig (1999), Petjades al fang (2001) , Tel·lúrica fada (2005) i aquest, Els murs de Troia (2014)

Alícia Casadesús (1968), artista i educadora en visual i plàstica. El seu treball gira entorn a la idea de lloc. En destaquen treballs com: Llauró 12 cites, art i natura al Collsacabra; La mirada del lloc/el lloc de la mirada; Paisatges evanescents; La paret seca, paisatges intervinguts; Les  ciutats de la ciutat…Pel que fa a la docència, imparteix classes i treballa en projectes, tallers i seminaris que relacionen art i educació. En són un exemple: Entre l´art i la pedagogia; Art i lloc;  l’Altra ciutat; Art i Escola…

Hi havia una vegada

de Pep Rosanes-Creus, amb il·lustracions de Bet Serra Aloy. 2015

Pep Rosanes-Creus (Manlleu, 1957) viu a l’·Esquirol. És autor d’una extensa bibliografia amb obres com: La venjança de leunuc (1993) i El gos i l’ombra de l’alzina (1995), Set (1998), No he fet res (1998) i El cos del temps (1999), Voltor (2000), obra amb la qual havia guanyat el premi Carles Riba un any abans, La Rosa pòstuma (en col·laboració amb Josep Casadesús K100) o L’illa del tresor (2008), amb la qual obtingué el XXXII Premi de Poesia Josep Maria López Picó de la Vila de Vallirana. L’any 2014 va veure la llum l’obra Cants inespirituals – Obra pòstuma, publicada a Emboscall i que recull tota la seva obra publicada entre 1975 i 2008.

Bet Serra Aloy (Girona, 1974) viu a l’Esquirol. És llicenciada en Belles Arts a  la Facultat de Sant Jordi de Barcelona i actualment, directora de l’Escola d’Art i Disseny de la Garriga, EMAD. Ha realitzat exposicions individuals i col·lectives  entre el Barcelonès, Osona, Maresme i Girona. Ha intervingut artísticament  en espais col·lectius d’oci de l’any 1998 al 2003. Ha estat seleccionada per a l’exposició de premis de pintura i dibuix  com el Gaspar Camps d’Igualada (2005) , Paco Merino de Granollers (2006), Joan Vilanova de Manresa (2008 -2009) i Miquel Viladrich de Torrelameu (2011).  En els últims anys ha treballat en el concepte de llibre d’artista, participant en diverses mostres i fires  dins el territori català, i Canàries.

Flors

de Roser Iborra Plans, amb il·lustracions de Eduard Fontserè Solà. 2015

Roser Iborra Plans (Alpens, 1952) escriu contes per a Cavall Fort des dels setze anys. Ha publicat els reculls de contes Un estiu a la ciutat (premi Lola Anglada 1989), Contes del poble i la ciutat (ed. Emboscall) i De casa a l’escola s’hi va pel carrer (Ed. Emboscall), a més de diversos llibres de lectura per a l’editorial Barcanova, així com adaptacions de contes populars per a l’editorial La Galera. També ha guanyat el premi Cavall Fort. Per a l’editorial Eumo, va escriure La ciutat de Vic, un llibre d’història per a un públic infantil i juvenil. Pel que fa a l’obra poètica, va compartir un dels premis de poesia de Calldetenes amb Maria Font, amb un recull de proses poètiques: Arbres i va guanyar el premi Rovira Redorta amb les proses poètiques Flors, reeditades el 2015 a la col·lecció d’Els llibres de Tapís. També ha quedat finalista del premi Miquel Arimany de poesia 2015 amb el Recull de poesia Cançons de bressol per a Centaures.

Eduard Fontserè és l’autor de les il·lustracions. Les flors dibuixades del llibre son un treball que va en paral·lel a la seva pintura geomètrica. A vegades cal esbargir-se de la meticulositat que exigeixen altres pintures, potser més profundes. Les flors que il·luminen aquest llibre tenen la vessant espontània d’un moment de llibertat creativa, i qui sap si algun dia es convertiran en pintures més grans i emblemàtiques.

Ping-pong gràfico-poètic a 21

de Estel Vilar Bofill, amb il·lustracions de Lluís Carbonell. 2016

Ping-pong gràfico-poètic a 21 és un intercanvi d’idees a través d’una intensa correspondència electrònica entre Vic i Xangai durant 3 mesos; és un exercici de re-interpretació mútua entre dos artistes que vol fer manifest el sentit de cada poema o dibuix, sentit que resideix en la connexió invisible entre ments, més enllà d’allò que veien en pantalla, i que ara veiem sobre paper fet a mà.

Estel Vilar Bofill (Vic-Cantonigròs,1983) Artista i traductora del xinès. Treballa amb paraules, el  moviment i la veu.  Resident entre Xangai i Catalunya des del 2006, impulsa i s’involucra en col·laboracions artístiques multidisciplinàries a través de plataformes com el col·lectiu co-creatiu Illumin8tors i el projecte Qi Dance. S’inspira especialment en el pensament xinès antic, i el treball energètic i cos-ment dels darrers 4 anys d’estudi a l’Institut de Recerca en Qigong de Xangai (Escola Qidao), i es nodreix de la sopa multicultural de la megalòpoli, tot procurant construir ponts de sentit entre visions del món aparentment irreconciliables.

Lluís Carbonell Aguilar (Bellesguard, 1968) Artista i lliure pensador, comunicador, pintor, rapsode, il·lustrador, escultor de pedra i forja i d’art efímer amb gel. Dibuixant en directe de músics, bodes i banquets amb el pseudònim Fly on the Wall. Exposa des de l’any 1988 en diverses disciplines. La diversitat li dóna un equilibri, el seu punt més creatiu del dia a dia és el traç espontani amb uns tocs de color amb cafè…

Set

d’Amadeu Lleopart i Costa, amb il·lustracions de Mireia Bantulà.

Amadeu Lleopart i Costa (Tona, 1963) és pedagog i escriptor.  A banda de la seva activitat en l’atenció de nenes i nens amb dificultats amb la lectura i l’escriptura, ha estat guardonat, en el camp de la literatura, als Premis Literaris de Calldetenes (1993 i 1996), Certamen Literari de Castellitx del 1997 i al Premi Vila de Puigcerdà del 2000). Ha publicat poesia (Captiu, Endreç i Set), narrativa (Passeig pel mirall i Al marge del riu i quatre relats més) i teatre (El vol inútil d’Ícar). El 2017 l’Ajuntament tonenc li va concedir el Premi Mil·liari, per la seva trajectòria professional i la seva dedicació al poble de Tona, del qual és alcalde des de 2019.

Mireia Bantulà (Cabrera de Mar, 1998) és aficionada, des de ben petita, a la il·lustració i a probar noves tècniques de dibuix. No havia participat mai en un projecte com a il·lustradora, activitat que sempre ha gaudit com una via d’escapament i d’expressió. Per això ha viscut com un repte i una experiència magnifica i gratificant la seva participació en l’edició de Set.

Zero absolut

de David González Roldán, amb il·lustracions de Júlia Olivella Viudez.

Zero absolut és un recull de destralades a la vida i a la societat que ens envolta. Els seus poemes transpiren la desolació d’un món governat per l’eterna contradicció de l’ambivalència entre el que es diu i es fa, el més pur cinisme i la tirania de les formes. A mesura que ens endinsem en la seves pàgines, anirem impregnant-nos d’aquesta fredor tan típica de les terres de l’interior que se t’arrapa als ossos i et travessa l’ànima, malgrat tot, el nostre Virgili ens conduirà en darrer terme a entreveure una escletxa de llum i esperança, ja que l’amor és l’únic redemptor possible front a una vida d’excés i abús.

David González és un poeta osonenc autor dels reculls poètics Pètals d’Alexandria (2003) i Quan t’endugueres el gerro… (2012) i Zero Absolut (2018) la seva darrera obra publicada. Va se guardonat amb el premi de “Prosa Jove” de Centelles pel seu relat Recordaré (2014) i ha col·laborat junt amb d’altres autors en diversos treballs, entre els que destaca Els Atzurs – Camins Paral·lels (2007) on també participen Sílvia Alonso, Núria Armengol, Joan Crosas i Laia Pacheco. Actualment es troba vivint una vida que és pura poesia i treballant com a professor d’informàtica.

Júlia Olivella (Valls, 1994) és il·lustradora i dissenyadora gràfica. Amb uns marcats referents del món del còmic i el manga, intenta dotar d’emocions i dramatisme els seus dibuixos, sovint de coses quotidianes. Autoedita les seves obres com el projecte calendari Dia u però també ha treballat pel quartet musical Obeses, dissenyant cartells i campanyes de final de gira, ha il·lustrat la cantata infantil La màquina del temps i fa cartells per La Clota.

juliaolivella.com

Estels enlairant esperances

de Montse Bagaria i Canal, amb il·lustracions de JBruna Autet i Bagaria.

Estels enlairant esperances sorgeix com a teràpia personal després de tornar de la cooperació en l’ONG Help-Na a Sèrbia, la primavera del 2017. La publicació respon, també, a la voluntat de donar visibilitat a la realitat de les persones en trànsit per Europa. Tant les il·lustracions com els poemes parlen d’aquesta realitat a terres de Sèrbia, sobretot a Sid, a tocar de la frontera amb Croàcia. Una primera part del poemari és en boca d’un nen-adolescent refugiat-immigrant i la segona part en boca d’una cooperant infermera.

Montserrat Bagaria i Canal (Sant Martí Sescorts, 1962) se sent enamorada de la seva professió, infermera del CHV. És coautora del llibre L’ofici de cuidar. 30 anys de l’equip d’infermeria de l’Hospital Universitari de Vic (2018). El 2017 va fer cooperació amb l’ONG Help-Na a Sèrbia, realitzant diferents tasques, sobretot preparant àpats durant el dia per repartir-los a la nit als joves de fora dels camps de refugiats; tractant, durant el dia, la sarna vora un rierol; fent cures a les ferides, cremades de cigarreta, lesions en els peus  i cops de porres, dolors musculars i dentaris, a la clínica clandestina entre matolls, tot evitant els controls policials. També fent, durant el dia, els kits sanitaris, comprant medicaments a les farmàcies i anant al mercat a buscar queviures i al forn de pa …

Bruna Autet i Bagaria (Roda de Ter, 1992) és l’autora de les il·lustracions. També és infermera i estudiant de 5è de medicina, cooperant amb l’ONG No Name Kitchen la primavera de l’any 2018 a Sèrbia. Les tasques allà es basaven en preparar i repartir dos àpats al dia, realitzar servei de dutxa, roba i subministrar electricitat i aigua en una zona industrial abandonada, que era el punt de trobada. També s’hi realitzaven cures serveis sanitaris a les persones que ho necessitaven.

Col·lecció de butxaca

Entre batecs

de Roser Montané Tardà, amb il·lustracions d’Ana Beatriz Reina.

Entre Batecs és la primera obra poètica de Roser Montané Tardà. És un recull de 32 poemes il·lustrats per Ana Beatriz Reina que s’estructuren entorn de les quatre estacions. Cada poema és una lluita entre l’existència, la vida, el dir i la impossibilitat de dir. Versos amb ‘El cor rebregat a la gola / i les paraules com un crit sord a l’estómac’.

L’autora, Roser Montané i Tardà (Roda de Ter, 1981) és una amant de la comunicació, l’escriptura i la música. Fa cròniques musicals per mitjans de comunicació i escriu poesia com a necessitat vital.

Ana Beatriz Reina Rojas (Sant Martí Sescorts, 1983) és una artista multidisplinar, que en aquest seu primer llibre s’expressa a través del traç subtil i els colors intensos per tal d’acompanyar al lector en un viatge “pell endins” de la seva pròpia percepció de l’obra.

El silenci ja hi era

d’Anna Miralpeix Llobet, amb il·lustracions d’Elisenda Soler.

“El silenci, bellesa increada”. Aquesta citació de Segimon Serrallonga encapçala el recull El silenci ja hi era, el primer llibre d’Anna Miralpeix.

Anna Miralpeix (Vic, 1979) Es desenvolupa en el món de l’art en disciplines d’escriptora, música i ballarina. Ha publicat en diverses obres col·lectives. A El silenci ja hi era, aplega d’una banda alguns poemes que van rebre el segon premi de poesia Joan Duch de Juneda (2015) i, de l’altra, una selecció del que ha anat escrivint darrerament.

Elisenda Soler és directora de l’escola d’arts plàstiques de Torelló i ha realitzat les quatre il·lustracions del poemari. Quatre il·lustracions de traç simple que connecten perfectament amb la sensibilitat de l’obra poètica.

Mirades caldes

de Toni Prat.

Mirades caldes, com afirma el mateix l’autor, es defineix a partir de les paraules que li dedica Anna Miralpeix Llobet en el pròleg:

Escric perquè puguis trobar-te

en aquestes paraules

que m’alberguen

i ara són mirall de tu.

La complicitat és un miracle senzill i laic.

Toni Prat (Antoni Prat Oriols, Vic, 1952. Com a resultat d’un eclecticisme considerable practicat durant tota la seva vida el qual ha anat des del món de la ciència i la tecnologia fins a la literatura i l’art plàstic en les vessants d’escultura, pintura i fotografia… trobem la seva dèria per la comunicació i aquesta el porta a centrar-se en:

La Poesia Visual que aprofita per fer crítica social (sobretot…)

La Poesia Eròtica on intenta abocar-se íntimament  i consubstancial…

Qualsevol forma de vida

de Jordi Vidal Pujol-Xicoy, amb il·lustracions d’Elena Boix Curós.

Qualsevol forma de vida versa al voltant de temes tant quotidians com universals, tals com l’amor, la mort, la malaltia, la comunicació entre iguals i la convivència amb la naturalesa. Les il·lustracions són fruit de la lectura dels poemes per part d’Elena Boix i combinen tècniques com l’aquarela, el carbonet o el llapis de mina.

El llibre defensa Qualsevol forma de vida en una realitat que sovint es presenta amb un rostre hostil però que sempre té un lloc per les persones que persegueixen la llibertat, la justícia, la comunicació, l’amor i la imaginació com a camins d’evolució personal i social.

Jordi Vidal, va néixer a Barcelona i resideix al Berguedà. Estudià Literatura Comparada i actualment es dedica a la gestió cultural. Aquesta és la primera vegada que publica més de dos poemes junts. Escriu a batzegades des de la seva infantesa sobre qualsevol cosa. twitter: @jordividalkaya   instagram: @jordividalpx

Elena Boix, va néixer a la Garrotxa i resideix al Berguedà. Ha estudiat Pintura, Litografia i Belles Arts. El dibuix és el seu company de viatge que ha tingut anades i vingudes fins que s’ha quedat de forma permanent. Aquesta es la primera vegada que il·lustra poemes publicats.

Contes


Col·lecció de centres formatius

El Sol i la Lluna

El Sol i la Lluna (2017) ens explica, recollint una llegenda tradicional lituana, com els dos cossos celestes s’enamoren i engendren La Terra. Amb el temps, però, la relació es complica i cal arribar, amb l’ajuda del Tro, a algun tipus d’acord.

Amb aquest llibre, l’Associació Tapís s’incorpora al projecte que l’escola de dibuix La Farinera – Centre d’arts visuals de Vic i el Centre de Normalització Lingüística d’Osona van encetar l’any 2015, per tal d’editar conjuntament una obra que reculli el treball de classe dels alumnes dels diferents centres.

Així, El Sol i la Lluna  és la unió del text proposat i redactat pels alumnes del nivell Elemental 1 dels cursos de català del CNLO de Vic, els dibuixos dels alumnes de 9 a 15 anys del curs de Dibuix i Tècniques pictòriques de La Farinera CAVV i el treball d’elaboració de paper artesà, enquadernació i edició de llibres dels i les joves del projecte Aktua de l’Associació Tapís.

La sàvia natura

La sàvia natura  (2018) és una faula explicada per un avi al seu nét, sobre com d’important pot arribar a ser l’observació dels fenòmens naturals i la seva possible predicció.

En aquest llibre es consolida el treball de col·laboració de l’escola de dibuix La Farinera – Centre d’arts visuals de Vic, el Centre de Normalització Lingüística d’Osona i l’Associació Tapís, i s’hi incorporen l’Escola de Música de Vic i l’escola de teatre Escènic Vic.

El text és redactat a partir del treball de classe dels i les alumnes del nivell Intermedi 1 de català de Manlleu. Els alumnes del grup de 9 a 15 anys de Dibuix i Tècniques pictòriques de La Farinera CAVV són els autors dels dibuixos. La música de l’animació corre a càrrec de Nivell Mitjà i Grau Professional de l’EMVic, i les veus, dels alumnes d’Escènic Vic. Els i les joves participants del projecte Aktua de Tapís han elaborat el paper i han realitzat totes les tasques d’edició.

El conill de la Lluna

El conill de la Lluna (2019) recupera, a partir d’una llegenda tradicional mexicana, el tema de la gènesi del Sol i la Lluna, els dos grans cossos celestes que acompanyen la Terra, i el motiu pel qual, a la superfície de la segona s’hi dibuixa la forma d’un conill.

El text l’han redactat els i les alumnes del nivell Elemental 1 de català de Vic. Els dibuixos estan fets pels alumnes del grup de 9 a 15 anys de Dibuix i Tècniques pictòriques de La Farinera CAVV. La música de l’animació és obra de dos alumnes de l’Escola de Música i Conservatori de Vic, i les veus, de dos alumnes d’Escènic Vic.

Un home blanc i un barquer

Un home blanc i un barquer (2020) és un conte tradicional ruandès. Un trajecte en barca per un llac gran i profund entre un home occidental i un barquer ruandès dóna peu a la reflexió sobre allò important.

El text l’han redactat els i les alumnes del nivell Elemental 1 de català-SLC de Vic. Els dibuixos estan fets pels alumnes del grup de 9 a 15 anys de Dibuix i Tècniques pictòriques de La Farinera CAVV. La música de l’animació és obra dels alumnes de 5è curs del Grau Professional del Conservatori de Vic, i les veus, les han realitzat els alumnes d’Escènic Vic.

ON TROBAR-LOS

Vic

  • Abacus
  • Llibreria Foster & Wallace
  • Llibreria Anglada
  • Llibreria Mater
  • El Cafè de les Lletres
  • Botiga del Museu Episcopal
  • Isern (Ctra. de Manlleu)
  • El Petit Tresor (Només els contes)
  • Associació Tapís

Manlleu

  • Contijoch

Roda de Ter

  • Can Manolito

L’Esquirol

  • La Pastisseria