Entrevista a Josep Casadesús (K100) autor de “Els murs de Troia”

Guillem Ramisa: Com va sorgir aquest llibre? Com et va arribar la proposta de publicar amb Tapís?

Josep Casadesús: Doncs un dia en Jordi em va trobar pel carrer i m’ho va proposar. Jo tenia aquest llibre fet de feia temps, l’havia intentat publicar de l’única manera que podem publicar la gent desconeguda, que és intentar guanyar concursos, i n’havia perdut molts. Tenia moltes ganes de que això sortís a la llum i gràcies a la proposta d’en Jordi, de Tapís, ha pogut sortir.

G.R: Què t’ha semblat aquest projecte que ha engegat l’Associació Tapís?

J.C.: Em sembla que és un projecte boníssim, no només per ells -pel vessant social que té-, sinó també perquè contribueix a una dinamització cultural-literària de la comarca important. Perquè no és només oferir la possibilitat a poetes i il·lustradors de mostrar la seva obra, sinó que això, porta aparellat una colla de presentacions o de recitals que, per força, dinamitzen la cultura, la literatura i l’art d’aquí a la comarca. Per tant em sembla un projecte interessantíssim.

G.R.: D’on surt el títol del llibre?

J.C.: El títol del llibre surt de les lectures d’obres clàssiques. Sobretot de la Ilíada, que em va impressionar molt, però també de l’odissea, o d’altres tragèdies gregues que m’havia llegit.

Quan estàs llegint un llibre d’aquests i et situes més de dos-mil anys enrere, però l’estàs llegint el segle XXI… jo crec que en aquests poemes també si nota això: és un pas constant des de fa 2500 anys fins al segle XXI, de manera que els herois de Troia venen als nostres dies i els trobem en un bar, o els trobem perduts a l’autopista… trobem a Edip perdut a l’autopista; pots trobar Antígona o afrodita al metro d’Atenes, o Amedea desesperada perquè està mirant al mòbil, no li truca ningú i no sap a qui trucar…

Em sembla que és un projecte boníssim, no només per ells -pel vessant social que té-, sinó també perquè contribueix a una dinamització cultural-literària de la comarca important.

G.R.: Com van ser els teus inicis en la poesia?

J.C.: Vaig començar a escriure poemes a l’adolescència, sobretot motivar per un professor i gran poeta que és en Lluís Solà i Sala. A les seves classes em va fer enamorar de la poesia, i a partir d’aquí, com que a l’adolescència també llegia molt, vaig començar a escriure poemes.

G.R.: Quins poetes o artistes t’han influenciat i quins creus que són els més rellevants?

J.C.: Crec que és tota la literatura que llegeixes que pot arribar a influir, però per dir alguns noms, i ben diferents, diria per exemple Ausies March, passant per Salvat Papasseit, Salvador Espriu… però no només els poetes, sinó també tota la música popular que s’ha fet, per exemple l’americana: passant per Bob Dylan, passant per Lou Red. O fins i tot músics del panorama actual, com la Bebe -les lletres que fa-, tot això crec que influeix molt. I, també, ara actualment estic redescobrint Vinyoli, que crec que és un poeta prou interessant. En fi, dic tots els poetes, tots els poetes. Cadascú dona la seva visió del món, per tant, tot és molt interessant i ajuda a estimar la poesia i a fer poesia.

(…) Tota la poesia, però no només la poesia, sinó tota la literatura, però no només la literatura, perquè jo crec que un poeta no fa només poesia de la literatura, sinó de l’entorn, sobretot. De tota la societat que té a l’entorn, de la realitat que té a l’entorn, tant personal com social. Tot crec que és poesia.

G.R.: Com escrius els teus poemes?

J.C.: La creació d’un poema passa de vegades per un vers, o per una idea que escric tota i després li poso una forma; i sobre aquesta forma treballo la idea, ampliant-la, reduint-la, perfeccionant-la de manera que el poema acaba convertint-se en un puzle on no pot faltar ni sobrar cap element, cap paraula, fins que tot encaixa perfectament. I aquesta perfecció, des del punt de vista, evidentment, de l’autor, és el que dona per acabat el poema.

G.R.: Què ens pots dir de les il·lustracions del teu llibre?

J.C.: Les il·lustracions les ha fet l’Alícia Casadesús i crec que són unes il·lustracions senzilles, des del punt de vista, jo diria, de que menys és més. En el sentit que ella les ha fet anant de viatge i deixant anar la seva mà per un paper, gargotejant sobre aquell paper. I crec que tenen una continuïtat, que són un viatge, per tant, que acompanyen molt bé el llibre, perquè el llibre també és un viatge. El llibre també té un sentit unitari i crec que aquestes il·lustracions també tenen aquest sentit unitari de viatge.

jo crec que un poeta no fa només poesia de la literatura, sinó de l’entorn, sobretot. De tota la societat que té a l’entorn, de la realitat que té a l’entorn, tant personal com social. Tot crec que és poesia.

G.R.: Què hi trobarà el lector en el teu llibre?

J.C.: Bé, és un llibre que parla de la vida. És un llibre que parla de l’amor, dels desenganys, que parla de la mort, que parla de les relacions de poder, que parla de la família, que parla de la vellesa. En fi, jo crec que parla dels temes de la vida.

G.R.: Vindran noves publicacions? En què estàs treballant actualment?

J.C.: Ara tinc pràcticament acabat un llibre de blues. Vaig sentir, un dia caminant per un carrer, un grup que tocava blues, i em vaig fixar en el ritme de les seves cançons. I vaig decidir que escriuria blues. I ara tinc unes gairebé 40 composicions de blues que tracten de diferents temes i que estan pràcticament acabades. Ja n’he recitat algunes i espero, a més a més, que es puguin publicar aviat.

G.R.: Tens pensat que algú les musiqui?

J.C.: Ja m’agradaria, ja m’agradaria. De moment jo les he recitat acompanyat de músics, però sí, ja m’agradaria que algú les agafés i les recités, sí sí.

0 comentaris

Escriu un comentari

¿Vols unir-te a la conversació?
Anima't a participar!

Deixa un comentari