Entrevista a Guillem Ramisa, autor de “Deu mil tardes”

Guillem Ramisa és l’autor del primer llibre que va publicar l’Associació Tapís: Deu mil tardes. Amb ell va començar el projecte d’Els llibres de Tapís.
Avui recuperem aquesta entrevista que li vam fer poc abans que sortís el seu llibre, el 28 de març d’aquest 2014.

D’on sorgeix aquest projecte amb Tapís?

Guillem Ramisa: Doncs la idea va sortir d’en Jordi Tolosa (Tapís), que un bon dia m’ho va proposar. Em va comentar que ells treballaven amb paper reciclat i que ara volien provar de fer algun llibre, i aviam si em feia gràcia fer un llibre amb els meus poemes. I a mi em va semblar fantàstic.

I tu com veus aquest projecte?

G.R.: Bé bé, per mi ha set genial. El fet de poder fer un recull dels poemes que jo crec que són més interessants m’ha fet molta gràcia, i bueno, tot plegat. Era un projecte que era bo en tots els sentits, perquè ja des del tema social, de poder-los ajudar a ells i que tinguin un producte per fabricar i per vendre, i també el tema de les il·lustracions… m’ha fet molta gràcia el fet de posar cara als poemes i donar-los-hi una segona dimensió.

Parle’ns una mica dels poemes que hi surten

G.R.: És un recull del que jo considero que és més interessant del que he anat fent al llarg d’aquests anys, i a part també hi han 4 poemes nous. Clar, no hi ha una temàtica concreta, perquè és un recull que avarca bastant temps; si que he separat una mica els diferents llibres, i el gruix més fort és del llibre de “El món ample” que és l’últim que vaig fer, però no hi ha una temàtica concreta per aquest motiu.

D’on surt el títol del llibre? Té algun motiu?

G.R.: Doncs li vaig posar “Deu mil tardes” perquè buscava un títol que pogués donar a entendre que era un recull d’alguna cosa. Jo com que solo escriure a les tardes, doncs, els poemes vulguis que no, són una mica aquest moment, i em va semblar com dir: “és un recull de moltes tardes”. Per això li vaig posar “Deu mil tardes”. I després també es va donar la casualitat que “Deu mil tardes” coincidia bastant amb la meva edat, que són 28 anys, i em va fer bastanta gràcia això. I ve d’aquí el títol.

D’on surt la idea de les il·lustracions?

G.R.: La idea de les il·lustracions surt d’en Jordi Tolosa (Tapís), que ja directament quan va plantejar el llibre va dir de fer un llibre de poemes amb il·lustracions. I a mi em va semblar molt bé, perquè li donava un plus a tot plegat. Jo em vaig encarregar de buscar la gent. La majoria dels il·lustradors són gent que jo ja coneixia o amics d’amics. És gent que em sembla que fa coses molt interessants, estic bastant content amb tot això de les il·lustracions. Cada il·lustració és diferent, perquè cada il·lustració l’ha fet una persona diferent i cadascú ha fet el que ell creia més adequat. És bastant interessant veure el que ha anat sortint i les diferents maneres de treballar de la gent.

Si que totes tenen el nexe comú que es basen en un poema meu, però cadascú ho ha fet al seu estil. Tothom ha tingut maneres de treballar diferents.

Quan podrem tenir el llibre a les nostres mans?

G.R.: En principi es farà la presentació el 10 d’abril a l’ACVIC de Vic, i es farà la presentació juntament amb una exposició de totes aquestes il·lustracions que s’han fet. Aquesta exposició estarà uns quants dies allà i també hi haurà un petit reportatge fotogràfic de tot el procés de fabricació del llibre que és molt interessant de veure.

Què vols fer arribar a la gent quan escrius poemes?

G.R.: En general la majoria de poesia que escric és, o de una situació -retraten una situació que jo he viscut- o una idea que a mi em commou en algun sentit, d’alguna manera o altre. I poden ser més de “una escena” o més de “un concepte”, però generalment són coses que a mi d’alguna manera o altre m’alteren. Llavors intento posar-hi paraules per saber exactament com és allò.

Així doncs, els teus poemes són un tipus de reflexió personal a les coses que et passen?

G.R.: Sí, són reflexions i són imatges també. A vegades són coses més… que és més descriure una situació, i d’altres és més fer una reflexió d’una cosa que habitualment em trobo o què.. sí, un lloc per el que passem així… “emotivament”, de tant en tant.

1 comentario

Trackbacks y pingbacks

  1. […] entrevista és de principis d’any, abans que sortís “Deu mil […]

Escriu un comentari

¿Vols unir-te a la conversació?
Anima't a participar!

Deixa un comentari