Entrevistem la poetesa Roser Iborra, autora de “Flors”.

Roser Iborra Plans és l’autora de Flors, el llibre que Els llibres de Tapís hem publicat aquest desembre de 2015.

Guillem Ramisa: Com vas començar a escriure?

R.I.: A l’escola, de molt petita. M’agradava llegir i vaig començar a escriure gairebé com si fos la mateixa cosa… fins molt més tard no em vaig adonar que escrivia en català i que a l’escola estudiava en castellà; de fet no el sabia escriure, el vaig haver d’aprendre quan ja era adolescent.

G.R.: Quins poetes et van influir llavors i quins són els que admires més actualment?

R.I.: Molts, i moltes. Per exemple, Lorca, Gabriel Ferrater, Vinyoli, Segimon Serrallonga, Mercè Rodoreda (que també té molts escrits poètics), i actualment David Tona, Toni Prat, Núria Armengol, Amadeu Lleopart, Pep Rosanes, Lluís Solà, Montserrat Llorens, un noi que es fa dir Xavi o Xevi…

Roser Iborra Plans

G.R.: Com és la creació d’un poema teu?

R.I.: Depèn. Sovint em ve al cap, com si vingués de fora, una paraula, una imatge… i miro d’entendre-la, d’escoltar-la o escoltar-me. De dir-la.

G.R.: Tens costums a l’hora d’escriure? Algun moment del dia? Algun lloc?

R.I.: Escric més a gust durant les primeres hores del matí, quan l’energia encara està intacta, però visc la literatura com a una part de mi mateixa, a totes hores, sense proposar-m’ho. El que intento és treballar-ho, això sí, no deixar perdre res. Que la inspiració, si n’hi ha, em trobi treballant. El millor lloc és davant de l’ordinador, tot i que porto sempre llibreta i llapis per si de cas, per caçar paraules al vol com qui busca papallones pel bosc o pels camins.

 

G.R.: Què et va empènyer a escriure aquest llibre?

R.I.: M’agraden les flors, les reals, no em canso mai de mirar-les, de cuidar-les. És a partir d’aquesta observació constant, que se’m va acudir provar d’expressar sentiments i idees a través de la seva bellesa, imitada, reescrita, o directament inventada.

G.R.: Què s’hi pot trobar? Parla’ns una mica dels poemes que hi surten.

R.I.: D’una banda, hi ha l’expressió de sentiments: l’amor i el desamor, la tristesa, l’alegria, la gelosia, l’amistat, la maternitat, la complicitat amb la natura… de l’altra, hi ha “flors” de contingut més social, més polític. El repte era que el mateix llenguatge poètic servís per a totes les “flors”. I un dels motius poètics constants, tant en aquest llibre com en reculls posteriors, és la reflexió sobre el temps.

G.R.: Què et sembla el projecte de Els llibres de Tapís?

R.I.: Molt i molt interessant, tant per l’objectiu com pels resultats, esplèndids! Feu una feina impagable.Flors_Roser-Iborra

G.R.: Parla’ns de les il·lustracions que surten al llibre.

R.I.: Les “flors” de l’Eduard formaven part d’una exposició que es deia “Epicúria” i crec que transmeten alegria, sensualitat, matisos de forma i de color que s’adiuen molt bé amb els textos escrits, tot i que la gènesi dels textos i de les il·lustracions es va fer per separat.

G.R.: Quins són els teus plans de futur literaris?

R.I.: Vaig fent. D’una banda segueixo amb la prosa, escric contes per encàrrec. De l’altra, ara mateix m’interessa molt la poesia; he acabat d’escriure un recull que es diu “Cançons de bressol per a Centaures” i n’escric un altre que té el títol provisional de “Cauen ocells”.
Els vaig publicant al meu bloc, “Des de la finestra”.